Déu vos
guard
"Déu
vos guard" era una salutació encara viva quan jo era infant.
Quan em vaig adonar que
era tan rica i que
el nostre poble l'anava perdent m'hi vaig aferrar. Tot i que m'adono
que cada dia som més pocs a fer-la servir, cada dia la sento més
cordialment arrelada. Qui, sinó, ens guardarà? Ell, que ens fa filis
i ens fa germans, també ens edifica com a temple espiritual i ens
salva.
Vinc a compartir aquesta experiència amb vosaltres. Nascut l'any 1942
a Sabadell, vaig ser ordenat de prevere l'any 1969
a Santa Coloma de Gramenet d'on vaig ser vicari només uns quants mesos.
Durant dos anys vaig ser educador
al seminari de la Conreria, tres anys més vaig ser vicari a Santa
Engràcia de Montcada i Reixac. Entre els anys 1975 i 1988 vaig ser
servidor de les parròquies de Sant Julià de Lliçà d'Amunt, Santa
Eulàlia de Ronçana i Sant Esteve de Palaudàries.
Durant tres anys vaig ser adscrit a la parròquia de Sant Esteve de
Castellar del Vallès i, alliberat
de parròquia, al servei del "Moviment de Crups de Cristians
de Robles i Comarques de Catalunya". Després de vuit anys a la
parròquia de la Santíssima Trinitat del barri deTrinitat Vella de
Barcelona, durant el curs 1998-1999, vaig ser nou mesos prop de Lió
dedicat a la pregària i l'estudi. Del juliol de 1999 fins a l'agost
de 2008 he estat servidor de la parròquia de Sant Esteve de Parets.
Ara, a través del nomenament del Bisbe, la Providencia em permet
d'unir dues dedicacions que m'apassionen: el servei a la comunitat
cristiana, la parròquia, i l'acompanyament dels cristians i
cristianes que enmig del món es plantegen fer l'anunci de l'Evangeli
des la responsabilitat de laics, amb l'organització de moviment
eclesial que el Concili Vaticà II va consagrar i projectar.
Estimada Comunitat de Sant Genís, vinc a vosaltres amb temor i
tremolor, tal com diu sant Pau, perquè tinc molta consideració per
la missió d'acompanyar una comunitat cristiana i més, encara, quan
hi ha afegit el repte d'exercir aquesta missió enmig d'unes persones
cristianes que s'han mostrat actives i valentes al servei de la fe
cristiana. En les diferents dimensions de fer ressonar la fe
(catequesi), d'expressar-ne la tendresa sol·lícita (caritat), de
celebrar-la segons l’encàrrec de Jesús (litúrgia) i d'anunciar-la
enmig de la societat (proclamar l'Evangeli).
Tant de bo que, des del començament i sempre, sapiguem treballar
sense prejudicis ni reticències, que sapiguem resoldre els diferents
punts de vista amb la il·luminació de l'Evangeli i el diàleg
fraternal. Que tot ens porti a avançar en el coneixement, el
seguiment i l'entusiasme per Jesucrist i a identificar-nos amb ell.
Això és el que espera la nostra societat dels cristians i
cristianes, és a dir, de l'Església. Que la nostra resposta, doncs,
sigui ben generosa per la glòria de Déu, pel bé dels germans i per
la nostra salvació.
Pere Farriol i
Vinyes, prevere, germà vostre.