|
|
Baptisme del Senyor 11 de gener de 202
|
|
Lectura de l’evangeli
segons sant Mateu En aquell temps, Jesús, que venia de Galilea, es presentà a Joan, vora el Jordà, perquè el bategés. Joan no el volia admetre al baptisme. Li deia: «Sóc jo el qui necessito que tu em bategis. Com és que tu véns a mi?» Jesús li respongué: «Accedeix per ara a batejar-me. Convé que complim d’aquesta manera tot el que és bo de fer.» Llavors hi accedí. Un cop batejat, Jesús sortí de l’aigua a l’instant. Llavors el cel s’obrí i veié que l’Esperit de Déu baixava com un colom i venia cap a ell, i una veu deia des del cel: «Aquest és el meu Fill, el meu estimat, en qui m’he complagut.»
|
Això diu el Senyor: «Aquí teniu el meu
servent, de qui he pres possessió, el meu estimat, en qui s’ha complagut
la meva ànima. He posat en ell el meu Esperit perquè porti el dret a les
nacions. No crida ni alça la veu, no es fa sentir pels carrers, no
trenca la canya que s’esberla, no apaga la flama del ble que vacil·la;
porta el dret amb fermesa, sense defallir, sense vacil·lar, fins
haver-lo implantat a la terra, fins que les illes esperin les seves
decisions.
Segona lectura
En aquells dies, Pere prengué la
paraula i digué: «Ara veig de veritat que Déu no fa diferències a favor
d’uns o altres; Déu acull tothom qui creu en ell i fa el bé, de
qualsevol nacionalitat que sigui. Ell va adreçar la seva paraula al
poble d’Israel, anunciant-li la nova feliç: la pau per Jesucrist, que és
Senyor de tots. |
|