|
Les
peces conservades formen un dels conjunts més notables de les
parròquies del Vallès Oriental.
La major part d'objectes són del segle XVIè-XVIIè
i sovint obra de l'argenter barceloní Guillem Cansa.
LA
CREU MAJOR
  La Creu
Major és una creu que té ja quatre-cents anys d'història. Sens dubte
la peça més preuada de l'orfebreria de la
Parròquia. Cal senyalar que avui podem gaudir
de la part inferior de la creu, gràcies a uns feligresos que van poder amagar-la i custodiar-la durant la Guerra
Civil, època de saqueigs i espoliacions dels temples. No
obstant, des de l'any 1936 només es disposava d'aquesta part,
però feliçment, Mn. Valentí Ganduxe, actual rector, trobà les
làmines restants i després d'una acurada restauració i des
l'any 2000 ja es disposa de la Creu sencera.
És una creu gòtica, de plata repujada. Se'n coneix
la data
exacta del seu origen. Fou obra d'Andreu Tamarit, joier
barceloní, creada l'any 1593. Té una d'alçada de 121
cms. per 55 cms. d'amplada. Al bell mig de la creu hi ha un
crucifix. En un extrem la figuració de Sant Joan i a
l'altre costat la de la Mare de Déu i al cim un pelicà
com a símbol de la immortalitat. A la cara posterior i al centre
hi ha la Mare de Deú i als extrems els quatre
evangelistes. Els capçals dels dos travessers són en
forma de flor de lis. Petites floritures ornamenten tot el
voltant de la creu. El nus de la creu té una forma hexagonal
simulant un edifici gòtic. Presenta com dos pisos fomant
capelletes separades per pinacles que allotgen petites escultures de
sants.
Moltes altres peces prou interessants es poden veure en les fotografies a
continuació exposades:
 rj
 rj
 rj
revers de la Creu Major el nus amb capelletes de la Creu
Major extrem del braç superior
LA
CUSTÒDIA
Aquesta custòdia és força
recent, és de l'any 1850 i és obra de l'orfebre De
Ros. És un model molt característic de l'època que
es manufacturà. L'ostensori té forma de sol radiant ial centre hi ha un espai rodó on es posa el viril. Uns
caps d'àngels, dos a la part superior i dos a la part inferior embelleixen el receptacle
que es tanca amb un vidre transparent.
A la tija hi ha un àngel amb els
braços oberts com si volgués sostenir l'ostensori. Als peus
de l'àngel hi ha una bola d'on surten dos braços guarnits
de fullatge i als dos extrems, com a símbols eucarístics,
raïm i espigues.
Dissortadament la primitiva custòdia, una
valuosa peça de l'any 1620,
va desaparèixer per sempre.
L'ALTRA CREU
 
Creu pocessional, de plata, obrada l'any 1621. Aquesta
creu també s'anomena creu d'albats perquè és la que es feia
servir en les exèquies dels infants. Els travessers acaben
en forma de flor de lis amb uns caps d'àngels als dos costats i
amb ornamentació floral i geomètrica. El nus de la Creu és
bombat.Les figures mostren en l'anvers de la Creu la imatge de
Jesucrist i en el revers amb la Verge coronada amb l'Infant als
braços. És una obra de Guillem Canas.
anvers de la Creu d'albats (1621)
revers de la Creu d'albats (1621)
ALTRES
PECES D'INTERÈS
 rj
 rj
bacina de plata de
la Mare de Déu del Roser (s. XVIIIè)
copó i càlzers de plata
 rj
Veracreu
(1620)
reliquiari de Sta. Magdalena (s. XVIIè) salpasser
i caldereta (1631)
canelobres de plata
(1643)
càlzers d'or i de plata (segle XIXè)
base de la Creu Major (1593)
safates amb imatges de plata i de talla
(les tres de davant s. XVIIè) imatge
de Sant Isidre (1639)
reliquiaris de plata (segle XVIIè) crismera (1636),
copó (1633) i caldereta-salpasser (1631)
|