(...) l’Escriptura ens ensenya que hi ha més joia en el donar que en el rebre (cf. Ac 20,35). Quan obrem amb amor expressem la veritat del nostre ésser: en efecte, hem estat creats no per a nosaltres mateixos, sinó per a Déu i per als germans (cf. 2Co 5,15). Cada vegada que per amor de Déu compartim els nostres béns amb el proïsme necessitat, experimentem que la plenitud de vida ve de l’amor i tot allò que hem donat ens és retornat com a benedicció: en forma de pau, de satisfacció interior i de joia. (...) I més encara: sant Pere cita entre els fruits espirituals de l’almoina el perdó dels pecats. "La caritat –escriu– cobreix una multitud de pecats" (1Pe 4,8). Com repeteix sovint la litúrgia quaresmal, Déu ens ofereix a nosaltres pecadors la possibilitat de ser perdonats. El fet de compartir amb els pobres el que posseïm ens disposa a rebre aquest do. Penso, en aquest moment, en els qui viuen el pes del mal que han fet i, justament per això, se senten allunyats de Déu, temorosos i quasi incapaços de recórrer a Ell. L’almoina, en apropar-nos als altres, ens apropa a Déu i pot esdevenir un instrument d’autèntica conversió i reconciliació amb Ell i amb els germans.
L’almoina educa a la generositat de l’amor (...) És, si més no significatiu, l’episodi evangèlic de la viuda que, en la seva misèria, va donar al tresor del temple "tot el que tenia per a viure" (Mc 12,44). La seva moneda petita i insignificant esdevé un símbol eloqüent: aquesta viuda dóna a Déu no del que li sobra, sinó tot el que té, tot el que és. Tota ella.
Aquest episodi commovedor es troba inserit en la descripció dels dies immediatament anteriors a la passió i mort de Jesús, el qual, com assenyala sant Pau, es va fer pobre per enriquir-nos amb la seva pobresa (cf. 2Co 8,9); es va donar tot ell per nosaltres. La Quaresma, també a través de la pràctica de l’almoina, ens empeny a seguir el seu exemple. A la seva escola podem aprendre a fer de la nostra vida un do total; imitant-lo aconseguim estar disponibles, no tant a donar quelcom del que posseïm, sinó nosaltres mateixos. Què no es resumeix tot l’Evangeli en l’únic manament de la caritat? La pràctica quaresmal de l’almoina esdevé, doncs, un mitjà per aprofundir la nostra vocació cristiana. Quan hom s’ofereix gratuïtament a si mateix, el cristià testimonia que no és la riquesa material la que dicta les lleis de l’existència, sinó l’amor. (...)
Estimats germans i germanes, la Quaresma ens convida a "entrenar-nos" espiritualment, també mitjançant la pràctica de l’almoina, per créixer en la caritat i reconèixer en els pobres Crist mateix. (...)
Que aquest període es caracteritzi per un esforç personal i comunitari d’adhesió a Crist per tal de ser testimonis del seu amor. (...) i arribar a les celebracions de les festes pasquals renovats en l’esperit.

(extret del missatge del papa Benet XVI en ocasió de la quaresma d’enguany)