|
|
Aquests
primers dies de desembre han estat intensos en experiències cristianes.
D’una banda una colla de feligresos de la parròquia (amb altres de la
Garriga, Parets, Mollet, Calella, Badalona i Barcelona)
hem visitat Terra Santa i hem petjat aquella terra que guarda el
testimoni del naixement del Fill de Déu, després d’encarnar-se en
les entranyes de la Verge Maria. D’una altra banda la comunitat eucarística
de l’església de Sant Genís i Sant Genís ha tingut ocasió de viure
en comunió intensa amb l’Església clandestina de la Xina a través
de Mn Pau Ji que ha presidit les eucaristies parroquials. Intento
de seguir els batecs de la nostra comunitat i m’adono que aquestes
experiències han omplert el cor de goig dels feligresos i feligreses de
la nostra comunitat parroquial. Uns i altres, indistintament, han
aprofundit en la fe, a través de la
presència viva de Jesucrist (Paraula
i Sagrament).
Els uns, però, mar enllà, han acollit amb el cor
obert i amb gran il·lusió els testimonis mil·lenaris dels llocs
per on passà Jesús de Natzaret i també els testimonis del sofriment
de molts germans nostres: en primer lloc dels àrabs cristians, cada dia
més arraconats i minoritzats en nombre; després el dels àrabs
musulmans foragitats de les seves terres i empobrits; i també el dels
jueus tan durament castigats per la història i, en el present, tan
endurits en el seu tracte envers els seus germans a les terres ara
anomenades Israel i Palestina.
Uns altres feligresos i feligreses també han acollit
amb el cor obert i amb gran sentit fraternal el testimoni de Mn. Pau Ji que
els ha fet arribar els aires frescos d’una Església que molt lluny de
nosaltres viu la intensa vitalitat del naixement, dels primers passos i
de les primeres persecucions: Una Església, la de la Xina, fidel a
l’Esperit Sant com aquella altra també naixent de fa dos mil anys.
Rics en experiències
i ben orientats per la gràcia de Déu, mantinguem el cor
obert al do que el Pare ens ha fet i ens fa del seu Fill. No
estalviem cap esforç per tal que la gràcia de Déu sigui ben fructuosa
en nosaltres. Déu no para d’estimar-nos, de venir a nosaltres,
d’actuar i de santificar-nos... Això sí, espera de nosaltres una
actitud receptora, acollidora de el seu do, de la seva gràcia, del seu
amor i de la seva persona. És cosa de cadascun de nosaltres obrir-li el
cor i la vida i deixar que faci estada en nosaltres o tancar-li la porta
i deixar-lo fora, mentre nosaltres ens fem el distret amb totes les
nostres joguines enlluernadores, les nostres cançonetes i les nostres
paraules buides.
Veniu Senyor, Jesús! I ompliu del vostre amor els nostres cors. L'Esperit
i l'esposa (l’Església) diuen: «Vine!». Els qui escolten, que
diguin: «Vine!». Qui tingui set, que vingui. Qui vulgui, que prengui
aigua de la vida sense pagar res. (Ap 22,17).
PFV.
|
