Celebració de l’onzè centenari
de la Parròquia de Sant Genís de l’Ametlla del Vallès

Emma de Barcelona, filla del comte Guifré el Pilós i primera abadessa del monestir de Sant Joan de les Abadesses, fa ara 1100 anys que va fer consagrar i dotar a moltes esglésies del Vallès entre elles la de Sant Genís de l’Ametlla alhora que va promoure la repoblació del paratge amb gent de Sant Joan. Residim, doncs, en un lloc on tenim constància documentada que fa ja més de mil-cent anys hi havia una esglesiola i un petit poblat al seu entorn.

Començava a córrer l’any 2005 quan sorgí la idea de commemorar l’onzè centenari de vida de la Parròquia de Sant Genís de l’Ametlla. Mossèn Valentí Ganduxé, rector de la Parròquia, va crear una Comissió o, més ben dit, un grup de treball per a preparar aquest esdeveniment.

Es van anar proposant diferents iniciatives però ben aviat la Comissió es va conscienciar que no disposava ni tenia garanties de disposar del finançament adient per endegar aquest propòsit. Aquest va ser el primer entrebanc que dificultava de posar en marxa cap projecte. Només l’entusiasme, la il·lusió i el voluntarisme aconseguien la continuïtat d’una reunió rera reunió.

Des de bon principi s’acollí amb interès la idea d’en Miquel Rocabruna de dissenyar un monòlit o mural al·legòric de bronze que fes referència amb el document de l’any 906 on apareix citada, per primera vegada, l’existència de l’església de l’Ametlla. Ben segur que aleshores ja es parlava català, però en tot cas l’idioma dels documents oficials i més encara els eclesiàstics eren en llatí i és per això que el nom de l’indret ve expressat amb el nom de "Amygdala", terme que equival al nostre "Ametlla".
A no molt tardar l’inspirador de la idea es convertí en autor d’un projecte que tot seguit amb l’ajuda d’un dibuix va fer un esbós per millor explicar el seu pla. Més endavant presentà una maqueta amb la que mostra la seva creació artística. La Comissió, en veure-la, unànimement n’aprovà la realització. Tot seguit però, aparegué el fantasma de com fer front al cost del projecte. Aquell propòsit era una utopia. Portar-la a terme ultrapassava les possibilitats econòmiques de la Comissió.

De bell nou, l’artista va tenir la feliç idea de proposar la confecció d’unes reproduccions de l’obra en petit format i posar-les a la venda. Amb el benefici obtingut es finançaria el projecte. I així es féu. Es va costejar amb l’ajut altruista dels parroquians que van adquirir una reproducció reduïda del mural i també amb a una generosa aportació econòmica de l’ajuntament d’aquesta vila mil·lenària, i sobretot amb la desinteressada aportació artística d’en Miquel Rocabruna.

Durant l’any es van promoure tot un seguit de festeigs. En cal destacar l’actuació d’uns membres de l’Escola municipal de Música que el 26 de març van oferir un esplèndid concert de música antiga. L’Agrupació Sardanista de l’Ametlla va col·laborar en propiciar una lluïda audició de sardanes. El 16 d’abril es va gaudir de la documentada conferència sobre l’origen de les esglésies del Vallès a cura del prestigiós historiador Dr. Antoni Pladevall.
Alhora es confeccionaren tres plafons amb els que es fa un recorregut històric pels segles X^è , XI^è, i XII^è. Actualment romanen afixats dins del temple parroquial.

I arribà el dia assenyalat. Se celebrà, un ofici solemne presidit pel bisbe de la diòcesi, Mons. Josep Àngel Sáiz Meneses acompanyat dels preveres de les poblacions veïnes i del de Sant Joan de les Abadesses, i amb la presència de les autoritats municipals. La coral Lo Lliri amb la seva magnífica actuació conferí solemnitat a la cerimònia. Es cantaren els goigs a llaor de Sant Genís i en acabar l’acte litúrgic es procedí a deixar constància històrica que es complien 1100 anys que el veïnatge de l’Ametlla ja es reunia en aquest temple.
Reunits ja davanat la façana del temple s'erigí el mural commemoratiu de bronze que s’adossà a la cara de ponent del campanar. És un plafó de bronze de 100x100 cms. amb una imatge al·legòrica d’un llibre obert que representa el document del 906 junt amb el bàcul que simbolitza l’abadessa Emma.

Els assistents es reuniren dempeus al peu del campanar, on el Sr. Bisbe com a representant de la comunitat parroquial i el Alcalde senyor Pousa com autoritat representativa de tot el poble van fer una breu al·locució d’aquest històric esdeveniment. I és que la Parròquia i el poble, el poble i la Parròquia formen un tot històric que des dels orígens han caminat junts a través dels temps... Seguidament les dues autoritats, plegats, destaparen el mural, perquè resti ja a la vista pública, com a memorial perpetu d’aquesta celebració.
A sota mateix del mural hi ha adossada una placa explicativa, que diu  el següent: